Fotos d’enderrocs d’esglésies manresanes durant la Guerra Civil

El cop d’estat militar del 18 de juliol del 1936 i el triomf a Catalunya de les forces governamentals i antifeixistes, el 19 de juliol, van comportar l’esclat d’un moviment revolucionari que va prendre bona part del poder a les institucions republicanes i que va dur a terme actuacions més o menys violentes, algunes d’elles al marge de la llei, especialment en contra de les persones i béns de l’Església i de la gent considerada de dreta.

En el cas de Manresa, els saqueigs van començar el 22 de juliol de 1936 i van durar uns set dies, amb actes de violència, saqueig, pillatge i destrucció contra edificis de culte, mobiliari i objectes litúrgics. Es tractà d’actes de caire vandàlic, fruit de l’espontaneïtat i el desbordament. Els assaltants destrossaven tot allò que trobaven, arrossegaven objectes pel carrer i improvisaven fogueres. En aquestes dates fou incendiat el convent dels Caputxins.

Passats els primers dies de saqueigs, les autoritats republicanes van poder recuperar mínimament el control de la situació i aturar les actuacions devastadores dels incontrolats. Amb tot, en el cas de Manresa, el pes de les forces revolucionaries dins de la política municipal i el ressentiment i odi d’aquestes forces contra tot allò que tingués a veure amb l’Església, va comportar que dins del pla d’obres públiques elaborat pel Comitè Revolucionari i Antifeixista -que era qui realment tenia el poder efectiu a la ciutat-, es projectés l’enderroc sistemàtic de les esglésies de la ciutat. El dia 7 de setembre de 1936 van començar els treballs d’enrunament, duts a terme per brigades d’atur forçós, que arribarien a ser formades per més de 600 obrers i que l’Ajuntament es va veure obligat a finançar.

Tot i així, hi va haver un creixent moviment ciutadà, en part encapçalat pel propi Ajuntament i secundat per entitats i particulars, que demanava que s’aturessin els enderrocs, però que només va reeixir en el salvament de la basílica de la Seu.

La manca de diners a les arques municipals i un canvi en les prioritats d’actuació derivades de l’estat de la guerra, van fer que entre els mesos de març i abril de 1937 s’anessin dissolent les brigades d’atur forçós i es paressin les obres dels enderrocs.

El resultat d’aquestes obres fou l’enrunament complet de les esglésies de Sant Pere Màrtir, Sant Miquel, el Carme, Sant Bartomeu, l’església de Sant Ignasi i l’antic Hospital de Santa Llúcia i el convent dels Caputxins, mentre que, pel que fa a la Seu, només se’n van enderrocar les sagristies gòtiques del Remei i de Sant Pere i l’agulla neogòtica del campanar.